Narcís Ensesa Cabot

• Barcelona - Panoramica Distrito L'Eixample
• Consulta Barcelona
• Barcelona
• Carrer de Casp, Barcelona
• Sala de espera Barcelona
• Barcelona
• Carrer de Casp; Barcelona

ELS AFECTES EN LA CURA PSICOTERAPÈUTICA. Narcís Ensesa

Publicat el divendres, 12 de febrer de 2016

"Solemos creer que lo más importante de nuestro intelecto, de nuestra capacidad de inteligir (de leer “entre líneas”), son las ideas. Pero no es así, porque el concepto de importancia no se aplica a las ideas, no le es pertinente. Lo único que, en estricto y riguroso sentido, importa son los afectos. Cuando las ideas importan, importan porque comprometen afectos. Lo que mueve (con-mueve) a nuestro ánimo, su moción, es la emoción. Nuestra mente no trafica con ideas, las ideas son los medios de transporte que conducen a los afectos por las avenidas y caminos que ha trazado lo experiencia. Sólo se transporta lo que importa, y este “importe” es lo único que se vigila en las fronteras. Es esto mismo lo que decía Freud cuando afirmaba que el verdadero motivo de la represión es impedir el desarrollo de un afecto”. Aquest paràgraf extret del llibre “¿Por qué enfermamos?”del Dr. Luis Chiozza és el punt de partida d’aquest escrit.

En una teràpia no n’hi ha prou que el pacient relati o rememori  un seguit d’idees, de records o d’experiències ni tampoc únicament identificar-ne les emocions si no van acompanyades dels seus afectes corresponents; el pacient ha de connectar emocionalment amb el seu relat i no quedar-se solament en un pla intel·lectual; una narració buida d’afectes procedents de les profunditats de la seva ànima, no li facilitarà un canvi psíquic real i duradé en el temps. El que commou, mou el psiquisme.

Connectar amb els afectes d’una manera autèntica no és una tasca fàcil ni s’aconsegueix pel simple fet  de demanar-li al pacient que ho intenti; cada persona necessitarà un nombre particular de sessions per, a poc a poc,arribar-hi. El psicoterapeuta, amb les seves intervencions, promourà i acompanyarà a la persona cap a aquest camí; no es tracta de que li doni ni consignes, ni consells, ni pautes amb aquesta finalitat, ja que si ho fes, l’individu analitzat acabaria obtenint tot un grapat d’informacions o de sabers intel·lectualitzats  donats des de fora d’elli per tant, molt allunyats dels seus afectes autèntics.

Probablement,  ara tenen algun element més per comprendre les situacions de quan han facilitat un bon consell a un amic o a un familiar i aquests no els hi ha fet ni cas o fins i tot se’ls han enfadat; les seves paraules encara quedaven massa allunyades del que l’altre podia sentir. El suggeriment  rebut, per molt encertat que sigui, si no ens ressona emocionalment en el nostre interior, no ens serà d’utilitat; per tant és millor ajudar a promoure pensament afectiu que aconsellar.

L’aparell psíquic tendeix a reduir al mínim que li és possible la quantitat de patiment emocional que esdevingui d’un pensament (record, idea o fantasia) embolcallat d’una càrrega d’afectivitat dolorosa o intolerable. Aquesta maniobra reductora de malestar psicològic, s’aconsegueix posant en funcionament els diversos mecanismes de defensa del psiquisme, com ara l’aïllament de l’emoció o la repressió de les representacions desplaents. És per aquest motiu, que sovint els humans reprimim involuntàriament els afectes dolorosos o intolerables dins i fora de l’espai psicoterapèutic, produint a vegades diferents classes de simptomatologia com l’ansietat, la tristor, les manies o els dolors físics. Tot i que aquests símptomes també produeixen molt malestar a l’individu, la seva quantitat pot ser menor de la que li suposaria si connectés conscientment amb els seus afectes reprimits.  Davant d’aquesta temença de dolor, la persona opta inconscientment per continuar mantenint el símptoma psicològic.

A la psicoteràpia, el pacient haurà d’anar rememorant, identificant i entenent diferents aspectes de la seva biografia, però és necessari que al mateix temps permeti commoure’s amb les emocions que vagin aflorant de nou;  amb l’ajuda cuidadora del psicoterapeuta podrà  elaborar progressivament les representacions inconscients i els afectes desplaents associats a les seves vivències i,  tot aquest procés,  li permetrà resignificar les seves experiències, el que farà que s’apropi al benestar emocional.